O com córrer la teva primera ultratrail i no morir en l’intent!
Doncs això! Que ahir ens presentem puntuals al centre esportiu Can Caralleu per emprendre la sortida, a les 7h del matí, de la 1a edició de la Ultratrail de Collserola, en la seva modalitat ultra, amb una distància de 74km i 2700m de desnivell positiu. Aquí teniu la nostra crònica!
Per davant ens queden moltes hores d’un gran recorregut que transcorre pels nou municipis collindants amb el Parc Natural de la Serra de Collserola, com són Montcada i Reixach, Esplugues de Llobregat, San Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, El Papiol, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Barcelona.
A aquelles hores no sé si tenim més fred o més nervis, però la pinya que fem tots els corredors minuts abans de la sortida ens portava molt bones sensacions i ens escalfa l’ànima! Tret de sortida i cap amunt! Encara no hem corregut 300m que la duríssima pujada fins a la carretera de les Aigües obliga a la majoria de mortals a caminar, els “immortals” que van al davant són, des de bon principi, inabastables!
Arribar a Sant Pere Màrtir tot crestejant la carena és espectacular! Les vistes sobre la ciutat són magnífiques i, a més a més, podem veure la sortida de sol! No es pot demanar més! Baixem i enfilem camí del primer avituallament, a Santa Creu d’Olorda. Ens saluden els voluntaris (imprescindibles en qualsevol cursa i que tants ànims ens donen avui al llarg de tota la carrera!), mig plàtan, mitja taronja, i som-hi una altra vegada!
Passada la cimentera de Molins de Rei, ens perdem uns 200m, sort en tenim dels companys del darrera, que ens fan un crit per advertir-nos de la nostra confusió. Menys de cinc minuts després tornem a errar el camí i, sort del companyerisme que es viu en aquestes curses, no sóc a temps d’equivocar-me que ja m’estan fent un altre crit des del darrera! Aquest aspecte és potser la única cosa negativa que puc dir de l’organització: falten unes quantes cintes per marcar i identificar bé el recorregut, sobretot en alguns creuaments de camins i bifurcacions. La resta, genial!
Passem l’avituallament de La Salut bastant sencers, amb bones sensacions de cames, però amb mal als peus. Queden poc més de 10km per a Santa Maria de Vallvidrera, on ens podrem canviar les bambes. La pujada fins a aquest punt mig de la cursa és llarga i dura, així que l’emprenem amb calma pensant en tot allò que trobarem a la bossa d’aquest punt intermedi de la cursa, situat al km 38. Parada tècnica per canviar bambes, mitjons i samarreta. També ens traiem l’impermeable, que ens ha fet suar de valent. Ens refresquem i endrapem un petit entrepà de pernil que ens dona ànims per continuar! Per continuar pujant!
Amb molta calma i bona companyia, caminant al llarg de tota la pujada, anem trobant diferents companys d’aventura amb qui conversem sobre el desenvolupament de la cursa i prenem nota de les seves experiències, ja que n’hi ha que han corregut diverses ultres.
Avall que fa baixada i arribem a Can Coll, km 53, amb molt bones sensacions, tot i el cansament general. Aquí hem tingut una alegria molt gran en trobar a la Marta, una fisioterapeuta molt amiga que ens ha ajudat a continuar amb una mica de tractament sobre el quàdriceps de la cama dreta. Després mengem una mica, reposem líquids i amb una forta abraçada ens acomiadem de la Marta i enfilem la part final de la cursa.
Sabem que ve la forta pujada final, però veure el cartell de 60km ens dona molta moral per seguir tirant. Cap amunt! Amb diversos corredors ens anem creuant, a la baixada passo jo al davant, a la pujada m’avances tu! Així durant un bon grapat de kilòmetres fins al capdamunt, uns quatre quilòmetres abans de l’avituallament final. L’excel·lent ambient que es viu a les curses de muntanya va quedar reflexat en l’anècdota de la foto de família que es van fer un petit grup de corredors amb qui feia poc que compartíem patiment. Van insistir per què ens quedéssim i poder sortir així també a la seva foto!
Arribar de nou a Santa Maria de Vallvidrera és molt emocionant! Des d’aquí podem gairebé olorar la línia d’arribada des d’aquí!! Sabem que ve una pujada bastant dura, però les ganes de creuar la línia de meta i retrobar-nos amb els nostres poden amb tot! Fins i tot amb la foscor de la nit que ja cobreix el bosc! Encenem el frontal i cap amunt! Pugem amb moltes ganes i una vegada a dalt iniciem el descens cap a la glòria! Creuem la carretera que puja al Tibidabo i iniciem un descens bastant tècnic, que fem amb calma i seguretat per no prendre mal. Al nostre darrera un grup de dos homes i una dona baixen com un llamp i ens passen! No podem seguir el seu ritme! Ja només correm amb el cor, suficient per entrar al complex de Can Caralleu, creuar el camp de futbol, i caure de genolls al terra només creuar la meta!!
Ens han vingut a veure els companys; una forta abraçada ens fa caure les llàgrimes d’emoció! Han estat 11h i 13min. de cursa i molts mesos preparant aquest monumental repte!
Una gran estrena al món de les ultramaratons, que de ben segur, repetirem!Ver entrada
Gràcies als voluntaris, que han donat un suport molt i molt gran a tots i cadascun dels corredors al llarg de tota la cursa! Enhorabona a la organització
per trobar un recorregut magnífic a la vora de casa.
