Ahir es va celebrar la Zurich Marató de Barcelona amb una participació de més de 18000 atletes que van córrer i recórrer els carres de la nostra ciutat.
Avui tothom parlarà del titànic esforç que cal fer per acabar una marató, de la satisfacció, individual i col·lectiva que això suposa, i del mèrit de tots i cadascun dels que van ajudar a que tot això sigui possible.
D’altres anys hi hem participat i hem estat testimonis en primera parsona d’aquesta joia immensa. Però enguany, i malgrat la petita lesió que fa mesos que ens turmenta, també volíem estar presents a la Marató de Barcelona d’alguna manera o altra. I per viure des de dintre una marató sense poder córrer és, es clar, la de fer de voluntari!!
Així que ens vam presentar a l’avituallament del km 15 amb els companys de la Secció d’Atletisme del Club Natació Catalunya i vam poder disfrutar de la cursa des d’una altra òptica.
Durant els preparatius de les taules, de la beguda, de les pancartes, etc, ja es respira bon ambient entre els més de 50 voluntaris que ens ajuntem en aquest avituallament. Un cop tot preparat, cadascú al seu lloc. Però s’acosta l’hora de passar el primer grup, els atletes kenyans, etíops, marroquís… Es nota que estem tots nerviosos i pendents de no perdre’ns aquest espectacle que és veure córrer aquests antílops sobre l’asfalt!
Passen, literalment, volant sobre el terra! El temps just per poder fer un parell de fotografies! Al seu darrera, poc a poc, van passant altres atletes, als nostres ulls igual de ràpids, però que evidentment, ja no són a temps d’atrapar el privilegiat grup del capdavant.
Ara comença la vertadera feina del voluntari. Repartir aigua i més aigua a tots els atletes assedegats que corren la marató per plaer, però també, com a repte personal. Tots i cadascun d’ells ens donen les gràcies en agafar al vol l’ampolleta d’aigua que tots els voluntaris els oferim. Un somriure d’un atleta quan li dones aigua produeix una enorme satisfacció! Un “gràcies” “gracias” “thank you” “merci” o la mateixa paraula pronunciada en infinitat d’idiomes que els atletes que encara tenen una mica d’alè donen als voluntaris agraïnt la seva tasca imprescindible.
Voluntaris que ens hem passat gairebé tres hores repartint beguda, somriures i crits d’ànim per empènyer una mica tots aquells maratonians que passaven per davant nostre.
Des d’ahir, a 360runningBarcelona també vam córrer una altra marató, però aquest cop des de la banda, però amb la mateixa il·lusió que si ho haguéssim fet amb les sabatilles posades!
Així que felicitats a tots els voluntaris que feu possible un esdeveniment tant gran com la Marató de Barcelona!
Leave a Reply